Quin és el teu camp d’especialització?
Jo soc Consultor en finances i estratègia, i el meu camp d’especialització és la planificació, financera i estratègica. En ambdós casos, la planificació consisteix en definir objectius, i la forma d’assolir-los. La planificació financera és la  quantificació econòmica  i financera de la planificació estratègica.

Quina és la teva experiència prèvia que avala el teu coneixement?
Quan tenia 25 anys vaig començar a treballar en un Banc, com a Administratiu, però vaig veure que m’agradava més el món de l’empresa, i vaig començar a treballar com a Comptable, primer en una assessoria, i després en alguna empresa més. Vaig anar ascendint, i vaig passar a ser Cap d’Administració, fins que vaig arribar a ser director financer, de diverses empreses, durant poc més de 10 anys. Durant aquests anys he treballat en molts sectors, aspecte que m’ha permès tenir una visió més global i completa de les finances, atès que l’experiència en diferents sectors t’aporta un coneixement molt més ampli de la problemàtica empresarial. Finalment, fa 17 anys vaig crear el meu despatx com a consultor financer, amb la missió d’ajudar els empresaris a complir els seus objectius.

Com abordes la identificació de problemes i oportunitats en una empresa?
La primera part de l’anàlisi es basa a treballar sobre les dades de l’empresa per analitzar-les de forma exhaustiva, a través de tècniques d’anàlisi financera. Però una part que valoro molt és parlar amb l’empresari, per conèixer en profunditat els seus objectius i la seva visió sobre la situació de l’empresa. Aquest aspecte també és important per reforçar la meva anàlisi i els indicadors que s’han analitzat, per veure si les conclusions són correctes. Aquest fet ajuda molt a entendre perquè s’han pres certes decisions. És clau aprofundir respecte a la cultura de l’empresa, ja que defineix i explica algunes decisions que s’han pres.
No tothom li dona importància al fet d’aprofundir en la cultura empresarial i el que dona valor a la meva feina és que reforço els números que s’han analitzat amb les converses amb els directius. És un aspecte molt rellevant en la meva feina i els meus clients també agraeixen aquestes converses.

Quines són les claus financeres a llarg termini per a les empreses amb les quals treballes?
La primera clau és la planificació estratègica. La forma de no tenir problemes és evitar-los, i això es fa planificant i definint els diferents escenaris que poden sorgir. És clau definir els objectius de l’empresa, per veure quins recursos seran necessaris per assolir-lo, així com identificar les debilitats i mancances, però també quines fortaleses té l’Empresa, per tal de reforçar-los. La funció de la planificació no és saber que passarà, sinó definir què volem que passi a l’Empresa en un futur.

Hi ha objectius per part dels empresaris que consideres que no són els correctes?
Jo personalment no qüestiono si l’objectiu d’un client està malament o no és el correcte. El que intento transmetre és si aquest objectiu és viable, amb la situació inicial o actual.
Sovint, però, em trobo amb Empresaris que no tenen ben definits els objectius Empresarials. Això passa perquè sovint no pensen a llarg termini, pensen en aquesta setmana, o en aquest mes, i el més llarg termini sovint se centra en les vendes d’aquest any. Per fixar objectius de l’empresa cal tenir una visió a llarg termini, entorn dels tres anys.

Quin és el termini en què les teves actuacions tenen efectes reals en les companyies a les quals assessores?
És una pregunta complicada i, com sempre, la resposta correcta: “depèn”, ja que els terminis dependran molt del problema i sobretot de l’origen d’aquest problema. És clau saber i conèixer la necessitat de l’empresa. Si aquesta te un problema concret,  per exemple un problema de tresoreria, la solució pot ser ràpida. Però pot ocórrer que una altra empresa tingui un problema similar, però l’origen sigui diferent, i, per tant, la solució també serà diferent, i probablement la solució demanarà més temps.
Cal dir, però, que les solucions proposades no solen tenir un efecte ràpid,  ja que normalment necessiten una inversió de temps, diners i esforç.

Com et comuniques eficaçment amb els clients i parts interessades per a explicar conceptes financers i estratègics de manera comprensible?
Un aspecte que juga a favor meu és que soc formador i, per tant, tinc la facilitat de comunicar amb facilitat. La base de la comunicació amb els clients és explicar finances d’una forma molt planera i entenedora. Com diu un professor que vaig tenir fa anys, “jo no tinc la necessitat d’impressionar amb paraules en anglès o amb tecnicismes que no entenen” , ja que el meu objectiu és que els clients captin la idea i entenguin clarament el missatge que vull transmetre, els sigui útil. Per exemple a un client no li explicaré l’anàlisi de totes les ràtios, sinó que el que faré serà explicar d’una forma clara les conclusions d’aquestes ràtios, perquè es quedi amb allò que ell pot gestionar, no amb el càlcul. 
Penso que Catalunya és un País amb molta iniciativa empresarial, però malauradament molt sovint no es tenen els coneixements en gestió empresarial necessaris per dirigir les empreses amb èxit; per tant, considero essencial parlar de forma clara i entenedora, per tal que el missatge resulti útil i aplicable. Per mi, aquesta és la clau d’un bon assessorament financer i estratègic.

Quines creus que són les principals diferències entre realitzar una millora de la gestió econòmica i financera en una PIME i una gran empresa?
La forma en què s’analitza una gran empresa i una petita son força semblants, s’utilitzen les mateixes metodologies i càlculs molt similars. Probablement, l’anàlisi d’una gran empresa resulta més complexa, però es treballa de forma molt similar. Però trobem dues diferències importants. Per una banda, molt sovint les PIMES no tenen aquesta cultura empresarial que sí que té una gran empresa de treballar de forma estratègica i amb un bon control i gestió financera. Per altra banda, la principal diferència són els recursos de què disposen aquest dos tipus d’empreses per afrontar les solucions. Per posar un exemple senzill: Imagina que el problema que té una empresa és que li cal personal al departament de vendes: en una empresa gran aquest augment de personal probablement es podrà assumir sense cap massa problema, mentre que en una PIME incrementar el cost de personal pot suposar un procés complicat i costós. Aquesta és la principal diferència: la capacitat econòmica i de recursos a l’hora d’afrontar les diferents solucions.

Quines són les principals problemàtiques que acostumen a tenir les empreses i que han de fer per no caure en aquests errors?
Principalment tenen 3 problemes: El primer és financer, és a dir, falta de liquiditat. El segon, econòmic, és a dir, poca generació de benefici. I el tercer, malauradament massa sovint, és que no saben identificar correctament l’origen del problema i com resoldre’l. La forma de resoldre un problema econòmic i un de financer, són diferents. Per això, cal identificar bé quin és l’origen del problema.
Però, en general, penso que allò que els porta a tenir aquest tipus de problemes és la falta de planificació. Quan una empresa creix, i la tendència natural de les Empreses és, o hauria de ser, créixer, sempre demana recursos financers. Si el creixement és important, la necessitat financera pot ser també important, i si no es planifica prèviament, poden sorgir problemes financers. Cal esmentar que les empreses més petites són les més vulnerables i per tant son els primers que han de fer aquestes passes per canviar el model de gestió. Les empreses s’han de gestionar amb criteris financers i no fiscals.
La manca de coneixement en gestió financera pot portar a empreses amb molt potencial a tenir problemes. Per això, comptar amb un professional per treballar l’àrea financera, que és molt diferent que un fiscalista, els pot ajudar a planificar correctament aquest creixement, calcular la generació de benefici, i les necessitats financeres, per poder-les cobrir abans no resultin un problema. En aquest País, però, hi ha poca cultura de deixar-se assessorar en l’àmbit econòmic i financer. Sovint, es té la impressió que amb un assessor fiscal és suficient, i cadascun d’ells té una importància cabdal, però resolen problemàtiques diferents. 

Com valores el servei de HelpEmpresa? El recomanaries a altres empresaris i empresàries?
El servei de HelpEmpresa em sembla extraordinàriament bo, ens trobem a un país amb un teixit empresarial petit molt gran però amb força desconeixement en gestió financera. Recomanaria el servei de HelpEmpresa i em sembla fantàstic, veig molt adequat els recursos i les subvencions que es destinen, ja que és un impuls molt gran al teixit empresarial, que té idees molt bones, però, hi ha vegades que no saben com plasmar-les. És una eina molt necessària per ajudar aquests empresaris.
De fet, definiria HelpEmpresa com un servei que cobreix una carència estructural de cultura empresarial mot gran: la gent té moltes ganes de crear empreses, però no saben com. Aquest és un servei que ajuda a donar viabilitat al projecte que els diferents empresaris estan creant.
Si el recomanaria?, de fet ja ho he fet i convido que més gent participi.