El que avui coneixem com a Work Life Balance és un concepte que neix al voltant dels anys ’70 al Regne Unit i que indica la capacitat d’aconseguir una convivència pacífica entre la vida professional i la vida personal, estat del qual depèn, en gran part, el nostre equilibri psicofísic.

És evident que l’entorn laboral ha canviat molt des d’aleshores. Especialment, pel que fa a la implementació de noves tecnologies i a la digitalització dels processos. La responsabilitat i el volum de treball que pot arribar a tenir una persona empresària en un entorn tan canviant i exigent dificulta que pugui tenir, sobretot, una certa i sana separació entre la vida personal i la professional. Això es fa encara més difícil quan es tracta d’empreses petites o familiars. Més enllà d’això, cal destacar que, malgrat l’atenció cada vegada major al tema de la conciliació i la igualtat, hi ha aspectes que segueixen tenint certa resistència al canvi. És el cas, per exemple, del rol de la dona empresària, que segueix tenint una posició especialment vulnerable i troba més dificultat per conciliar, tot i poder tenir més autonomia per a gestionar el temps propi i l’activitat. Això implica un factor de complexitat afegit que influeix, entre altres, a l’hora de prendre decisions relatives al projecte de vida.

La dificultat per complir al mateix temps amb les responsabilitats laborals, personals, familiars, escoltar els desitjos propis, necessitats i inquietuds personals i la capacitat de desconnectar del treball, formen la base d’una conciliació precària que pot generar un malestar important que es manifesta principalment amb:

• Síndrome d’estrès
• Dificultats relacionals
• Dificultat per concentrar-se
• Menor productivitat
• Estat d’ànim irritable o deprimida
• Trastorn del son i de l’apetit
• Canvis d’hàbits
• Però, sobretot, la manca d’equilibri és perjudicial no només per al benestar de la persona, sinó també per a l’empresa en conjunt.

Per això, és important tenir en compte algunes estratègies que permeten ajudar:

• Planificar, tot i que l’agenda pugui ser flexible, és important tenir cert control del temps i una previsió del que es necessiti en funció de la tasca, sense perdre de vista els terminis establerts i la visió del negoci en el futur.
• Evitar la multitasca encara que a vegades les exigències del moment ho requereixin, cal fer un esforç per realitzar una activitat alhora per facilitar la concentració i la productivitat i alhora prevenir un desgast energètic innecessari.
• Buscar moments de relaxació per poder regenerar-se i mantenir un nivell el més alt possible d’energies, motivació i serenitat, és prioritari reservar temps personal per dedicar-se a activitats entretingudes. Això permetrà alliberar la ment, ajudar a la creativitat i, sobretot, mantenir la millor connexió amb el projecte vital.
• Aprendre a dir que no. Per voler arribar a tot, ens arrisquem a no arribar a res. Tot i que a vegades sigui complicat o pugui generar algun tipus de conflicte: a la base del mateix benestar hi ha la capacitat de posar límits als altres, a les demandes excessives i a les exigències de situacions i persones (familiars, col·laboradors, etc.).
• Revisar prioritats. Finalment, si es té la percepció de què tot és per ahir, és probable que hi hagi un problema de valoració de prioritats i hem de valorar periòdicament què és important i/o urgent de tot el que cal fer, per poder planificar temps i espais en funció de les reals necessitats del moment.

Entenem que es tracta d’un procés complex i que sovint requereix l’ajuda d’un o més professionals. No obstant això, la recomanació general davant d’una millor conciliació es basa en buscar solucions tan aviat com sigui possible. Una intervenció primerenca disminueix sensiblement l’impacte psicològic que té la manca d’equilibri entre la vida personal i la laboral, amb les dures conseqüències que això pot tenir en tots dos àmbits.

Autora: Margherita Massaiu