Xavier Panés: “és important que socialment deixem d’estigmatitzar les empreses que hagin d’entrar o estiguin en un procés de reestructuració perquè afecta negativament a tot l’entorn que precisament l’ha d’acompanyar en el procés d’aconseguir la seva continuïtat. Tant entitats financeres, com sindicats, com clients o proveïdors”.

• La Cecot demana al Govern que posi els mitjans necessaris per desenvolupar-la adequadament i que els temps processals s’escurcin ja que en l’àmbit de l’empresa l’agilitat en la presa de decisions és de vital importància.  

• Els jutjats han de comptar amb els recursos necessaris per agilitzar els temps de procediment de forma que el decalatge entre els temps judicials i els econòmics no siguin, com fins ara, la causa de moltes liquidacions. 

El Congrés de Diputats celebrat ahir en convocatòria extraordinària, malgrat refusar totes les esmenes del Senat, ha donat llum verda al Projecte de Llei de reforma del text refós de la Llei Concursal, per a la transposició de la Directiva de la Unió Europea 2019/1023 de 2019, sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per augmentar l’eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes.  

Aquesta és una reforma llargament esperada pels representants empresarials i que compta amb el suport de gran part dels agents econòmics i agents socials preocupats per aconseguir enfortir el teixit empresarial català, també per la via de la segona oportunitat o la millora del procediment concursal. “Sempre hem dit que tant important és impulsar la creació d’empreses com fer els màxims possibles per mantenir i ajudar les empreses que fa anys que estan desenvolupant la seva activitat”, recorda Xavier Panés, president de la Cecot, qui afegeix que “hauríem de fer una aposta social conjunta per evitar l’estigmatització a l’empresa que ha d’entrar en un procés de reestructuració per ajudar-la a reeixir. Una visió negativa sobre una dificultat sobrevinguda no ajuda a l’empresa i als seus equips a superar la situació amb la motivació necessària per tal d’evitar un tancament, per exemple. Aquesta negativitat acaba impregnant tant a les entitats financeres amb qui l’empresa en reestructuració  ha de negociar per trobar opcions de continuïtat, com a les negociacions amb els sindicats, clients o proveïdors per tal de mantenir la confiança en l’empresa i garantir la seva viabilitat, malgrat tinguin dificultats econòmiques”.  

D’una banda s’ha de canviar la legislació i posar els recursos necessaris per escurçar  els temps de procediment i evitar que el decalatge entre els temps judicials i els econòmics deixin de ser la causa de moltes liquidacions, que és el que persegueix la reforma aprovada ahir, i de l’altra, “hem de ser capaços de canviar expressions del tipus aquesta empresa està tocada per expressions més assertives que evitin penalitzar el procés de superació d’una incidència o dificultat”, diu Panés.

Sobre la reforma concursal

Aquesta reforma afronta un seguit de limitacions de la legislació concursal espanyola actual, esmenant de manera estructural el sistema d’insolvència. Un dels canvis que des de la patronal Cecot es considera de major importància és la introducció dels plans de reestructuració que, tal com preveu la llei, han de constituir un instrument preconcursal important, dirigit a evitar la insolvència, actuant en estadis previs a la situació de concurs. “En aquest punt prenen importància mecanismes de suport a les empreses com ara el Helpempresa, per posar un exemple, que mitjançant un diagnòstic previ detecta possibles febleses en l’organització i anticipa solucions a manera d’actuació preventiva”, remarca el president de la Cecot.  

Addicionalment la reforma de la llei preveu la introducció del procediment concursal especial per a micropimes (empreses de menys de 10 treballadors i un volum de negoci anual inferior a set-cents mil euros o un passiu inferior a tres-cents cinquanta-mil euros a tancament de l’exercici anterior). Aquest procediment deixa en mans de la mateixa microempresa la gestió del concurs, prescindint d’administradors concursals, advocats i procuradors. Això suposarà una reducció de temps i cost dels processos concursals, però, alhora, significarà que la microempresa concursada hagi d’autogestionar el seu concurs, pel que se l’ha de dotar d’un conjunt de formularis, documents electrònics i altres mitjans per poder-ho implementar. “Aquest és un punt que ens preocupa perquè, malgrat que està previst que la llei entri en vigor l’1 de gener de 2023, pel coneixement i experiència en la implementació de nous processos administratius és probable que el procediment per a micropimes no estigui disponible de manera immediata”, explica Xavier Panés.

La Cecot considera també interessant el procediment d’insolvència únic, que permet vehicular tant situacions concursals, ja sigui d’insolvència actual o imminent, com les preconcursals, on existeixi una probabilitat d’insolvència. Aquest procediment d’insolvència únic s’aplicarà de manera obligatòria a tots els deutors micropimes.

També es considera innovadora l’aparició de la figura de l’expert en la reestructuració, de nomenament voluntari, a excepció d’alguns casos que és obligatori. La persona que exerceixi aquest càrrec no cal que sigui administrador concursal; acreditant que té els coneixements especialitzats, jurídics, financers i empresarials i experiència en reestructuracions, serà suficient. Aquesta figura hauria de permetre agilitzar els procediments concursals i ajudar a les empreses en aquesta situació en tots els tràmits legals necessaris.

És d’especial importància el procediment de segona oportunitat, que amplia la relació de deutes exonerables i introdueix la possibilitat d’exoneració sense liquidació prèvia del patrimoni del deutor, i amb un pla de pagaments, permetent així que aquest conservi el seu habitatge habitual i els seus actius empresarials.

La Cecot també celebra la introducció del pre-pack concursal, és a dir, la sol·licitud de concurs amb presentació d’oferta d’adquisició d’una o diverses unitats productives, que vincula el creditor o tercer oferent. També es preveu la possibilitat de sol·licitar del jutjat competent per tramitar el concurs, abans de que es declari, el nomenament d’un expert que recavi ofertes de compra de la unitat productiva autònoma i, que en cas de no poder impedir que es declari el concurs, es convertiria en l’administrador concursal.

En matèria de tancament empresarial, la Cecot celebra que la reforma prevegi la reducció dels terminis del procediment concursal, facilitant l’aprovació d’un conveni quan l’empresa sigui viable i una liquidació ràpida quan no ho sigui.

La Cecot també destaca una de les novetats més importants, tant per ciutadans com empresaris, que conté la reforma concursal, que és la regulació de la segona oportunitat, regulada com exoneració del passiu insatisfet. En aquest sentit s’ha inclòs com a passiu exonerable el corresponent als deutes de l’Agència Tributaria i la Seguretat Social, això sí, amb un límit de 10.000€ per deutor. Tot i que des de la Cecot es celebra que s’hagi augmentat el llindar fins ara de 1.000€ d’exoneració del deute amb les administracions públiques, es continua considerant insuficient tenint en compte que altres països europeus no especifiquen un topall.

Helpempresa – mecanisme de prevenció de dificultats empresarials

“Amb tot, des de la patronal Cecot celebrem qualsevol mesura que cerqui assegurar la continuïtat d’empreses i negocis que són viables però es troben en dificultats financeres, sempre posant el focus en la continuïtat de l’empresa o de la unitat productiva com a generadora de riquesa i eix vertebrador de la nostra societat”, conclou Panés, “per aquest motiu, el 2021 a la Cecot vam crear el servei de HelpEmpresa, orientat a ajudar a les empreses que es troben en situacions complicades”. 

El servei ofereix un diagnòstic integral de l’empresa i assessorament especialitzat en diverses àrees empresarials, tals com l’àrea financera, les vendes, els processos, l’estratègia i model de negoci, finançament, màrqueting, digitalització o internacionalització entre d’altres. “Prestem el servei sense cap cost per les empreses beneficiaries i té com a principal objectiu salvaguardar el teixit empresarial català i, en cas de que no sigui possible el manteniment de l’empresa en funcionament, ajudar-la a través d’un itinerari de tancament honest i ordenat”, exposa Laura Sallent, directora de Helpempresa. Des de la posada en marxa del servei, “hem assessorat prop més de 225 empreses fins a data d’avui i el nostre equip tècnic i d’assessors han desenvolupat més 55 plans de treball amb propostes d’actuació i millora”, afirma Sallent. Per sectors, les empreses de serveis encapçalen el total d’assessoraments amb un 47%; seguides pel comerç que suposa el 27% de les empreses assessorades; la indústria representa un 12%; la hostaleria el 10%; les empreses de la construcció son el 2% i altres sectors el 2% restant.

“Si ens centrem en els àmbits de millora que projecten les diagnosi realitzades per l’equip, trobem que el 31% d’aquestes es concentren en la millora de l’estratègia i del model de negoci; el 27% en les finances; un 21%  en l’àmbit del màrqueting i la comunicació; un 6% en la digitalització i la transformació digital i un 4% en millora d’aspectes legals”, resumeix Sallent.