La presència del teletreball a Espanya

L’Organització Internacional del Treball defineix el teletreball com un treball a distància, efectuat amb l’ajuda dels mitjans de telecomunicació i/o d’una computadora. L’OIT també inclou en aquesta definició el treball a domicili.

La pandèmia va influir en la manera de treballar de les persones, fent que la majoria d’elles s’haguessin d’adaptar a un nou model de treball, empleat fins aleshores per un sector reduït de la població. En l’actualitat, cada cop més persones tenen majors facilitats i accés a eines per fer poder desenvolupar les seves tasques laborals a través del teletreball.

Segons un estudi de l’Institut Nacional d’Estadística, tan sols el 4,8% de la població activa espanyola i europea treballava des de casa, és a dir, feia teletreball, abans del 2019.

L’emergència sanitària va obligar a moltes empreses, indiferentment de la seva dimensió, a adaptar-se a les exigències de la realitat del moment per poder continuar amb la seva activitat empresarial. L’activitat de molts negocis es va veure afectada i les xifres de les persones que feien teletreball van passar d’un 4,8% a un 19,1%.

Actualment, el nombre de persones que teletreballada ha descendit fins a situar-se en un 12% de la població espanyola i europea. Tot i això, aquesta dada suposa pràcticament el triple de persones si ho comparem amb les dades del 2019, abans de la pandèmia. Per tant, podem concloure que el teletreball ha vingut per quedar-se.

Aquest nou mètode de treball ha suposat una sèrie d’avantatges des del punt de vista organitzatiu i psicològic, com per exemple: un augment de la satisfacció laboral, una major concentració i creativitat, un major compromís amb l’organització i una baixada dels nivells d’estrès, entre altres aspectes, els quals estan relacionats amb factors com el desplaçament i la necessitat de conciliació amb la vida personal.

Riscos psicològics del teletreball

Pel que fa a l’empresari i a tots els integrants de l’empresa, és de vital importància tenir en compte que, malgrat tenir alguns avantatges, el teletreball no està exempt de certs riscos. Segons una publicació del Consell General de Psicologia d’Espanya és necessari conèixer aquests riscos per prevenir-los i preservar la salut laboral.

Respecte al teletreball a casa, no tenir una distinció de l’espai i el temps pot traduir-se en un augment del volum o la càrrega de feina i sobretot, crear una interferència entre l’esfera laboral i la privada. És bastant comú experimentar alguns límits confusos entre els dos àmbits i això pot suposar un estrès afegit i una falta de desconnexió, molt necessària per descansar i per la mateixa vida personal.

D’altra banda, alguns estudis han evidenciat que el teletreball pot dificultar de manera significativa la conciliació a casa en circumstàncies determinades, com per exemple: la presència de fills petits o amb dificultats d’aprenentatge, ser família monoparental, etc.  Aquests supòsits generen nivells més elevats d’estrès, frustració i saturació dels recursos personals.

Un altre factor crític és el que els experts defineixen com “zoom fatigue”, una sensació de fatiga, ansietat, esgotament i incomoditat vinculada a l’ús excessiu de conferències virtuals relacionades amb la previsió i la gestió de les possibles incidències tecnològiques i amb la saturació de la memòria a curt termini (la videoconferència no activa la memòria autobiogràfica).

El fet de treballar de manera estable des del mateix domicili pot portar a una sensació d’aïllament, solitud i desmotivació. Una interacció majoritàriament virtual limita significativament la comunicació, especialment la no verbal, dificulta l’activació dels processos de sincronització entre líders i integrants de l’equip, i més en general, pot afectar als sentiments de pertinença i solidaritat que són vitals per als processos adaptatius i creatius.

Com prevenir els riscos psicològics del teletreball?

A continuació, suggerim algunes pautes per a maximitzar els beneficis del teletreball i fer que tant l’empresari com els seus col·laboradors puguin prevenir possibles riscos:

• Estudiar solucions que permetin una millor integració entre la vida laboral i la personal.
• Definir al màxim les expectatives sobre els resultats esperats (contingut, terminis, estratègia).
• Tenir un espai dedicat i exclusiu per al treball i evitar el multitasking
• Buscar minimitzar el nombre de conferències virtuals i planificar la pròpia agenda de manera que hi hagi un descans mínim entre una reunió i l’altra.
• Promoure alternatives de comunicació per a fomentar la construcció i el manteniment del sentit de comunitat, reforçant les relacions entre els directius i els treballadors.