El 2022 ha estat un any de grans incerteses. El que havia de ser l’any de la recuperació post pandèmica ha estat un any de gran inflació, provocada en primera instància pel trencament de les cadenes de producció globals i manca de matèries primes i a continuació per la guerra d’Ucraïna, que ha fet encarir enormement el cost de l’energia. Aquests impactes afecten directament a les empreses, que han de saber preveure’ls per poder-los anticipar i procurar que l’afectació sigui mínima.
En aquest context, ACCIÓ ha elaborat un informe on s’analitzen els riscs i tendències globals per al 2023, que ha agrupat en 7 apartats:
- Tensions geopolítiques
La batalla geopolítica entre els Estats Units i la Xina per l’hegemonia mundial, l’impacte de la guerra d’Ucraïna, el potencial de creixement de països ubicats a l’Indo-Pacífic, i la polarització mundial entre blocs.
- Les cadenes de valor global
La guerra d’Ucraïna ha afectat les cadenes de valor global, que ja s’havien vist alterades inclús abans de la pandèmia, degut a l’augment dels costos salarials a les economies emergents, la creixent automatització i la digitalització de la producció, entre d’altres. Els sectors més afectats són l’agrari, les indústries intensives en energia, l’automoció i el sector logístic i el del transport.
La possessió i comerç de matèries primeres, tecnologies o productes clau ha esdevingut una arma d’influència global i és per això que molts països han decidit posar en marxa mesures de proteccionisme comercial. El trencament de les cadenes de valor global han fomentat una onada de reindustrialització local i acostament dels mercats, una oportunitat també per molts sectors a Catalunya. Aquest entorn provocarà que les empreses virin d’una estratègia orientada a l’eficiència, a una orientada a la resiliència, és a dir, empreses preparades per a canvis i disrupcions que puguin succeir.
- L’emergència climàtica
Els efectes del canvi climàtic tindran un impacte important a l’entorn, amb una disminució de conreus i disponibilitat d’aigua. A Catalunya, les altes temperatures viscudes i el context de sequera amenaça la generació d’energia renovable i els cultius. El ritme de descarbonització és insuficient al país, ja que Catalunya és una de les principals comunitats autònomes emissores de CO2 a l’Estat Espanyol. Tot i així, el 89% dels directius de les empreses catalanes han definit o preveuen definir plans de transició per aconseguir la neutralitat climàtica.
- Xoc energètic
La guerra d’Ucraïna ha suposat un augment dels costos energètics disparats que ha afectat de ple a les principals indústries europees. L’augment dels preus de l’energia està al darrera de l’espiral inflacionista que llastra l’economia mundial i que es pot arribar a traduir en alguns països en fam i conflictes socials.
A Catalunya al 2021 un 15,9% de la població no va poder mantenir una temperatura adequada a casa seva, quasi el doble que al 2020 i el triple que al 2017. L’encariment energètic també ha passat factura a les empreses catalanes, especialment a les industrials i les d’alt consum energètic. L’emergència climàtica i el xoc energètic ha fet ressorgir l’energia nuclear com una opció a considerar per avançar cap a la transició verda, en detriment de la seguretat.
- La inseguretat alimentària
La guerra d’Ucraïna i l’encariment dels preus ha suposat una escassetat d’aliments a molts països. Alguns han imposat restriccions al comerç per protegir el seu mercat intern. A Catalunya, el preu de la cistella de la compra ha augmentat molt, segons alguns estudis fins a 830€ més respecte l’any anterior. Moltes empreses opten per diversificar les importacions de matèries primes alimentàries arran de la guerra a Ucraïna.
- La geo-tecnologia
La tecnologia ha esdevingut un element estratègic per al control mundial. Els Estats Units i la Xina estan lliurant una batalla sobre l’hegemonia tecnològica, que es tradueix en mesures de control d’exportació que prohibeixen la venda de xips avançats i la tecnologia associada per fabricar-los a la Xina. Aquestes sancions es continuaran desenvolupant cadenes de subministrament duplicades, una pel bloc econòmic liderat pels Estats Units i l’altre per la Xina. La Unió Europea per la seva banda acusa un dèficit tecnològic que provoca una pèrdua de competitivitat global.
Addicionalment moltes empreses estan tenint molts problemes per a la captació i retenció de talent. Amb la població activa a la baixa, l’escassetat de personal qualificat, la “gran resignació” o la manca d’inversió en reskilling i upskilln dificulten molt la captació de talent a les empreses. Un estudi demostra que només el 54% dels europeus entre 16 i 74 anys tenen les competències digitals bàsiques, lluny de l’objectiu del 80% fixat.
Catalunya gaudeix d’un bon nivell de digitalització i avança cap a la transformació digital de la societat i l’economia, segons alguns estudis. Tanmateix, també té marge de millora en la transformació digital de les empreses. Només un 25% de les empreses catalanes de més de 9 treballadors van invertir en tecnologies per a la transformació digital al 2021, un 10,6% va invertir en big data, un 6,7% en IA i un 11,7% en sistemes de venda en línia. Addicionalment, més de la meitat de les empreses que han invertir en transformació digital l’any 2021 no disposen d’un pla de transformació digital.
Catalunya es manté dins del grup “Moderate Innovator” del Reginal Innovation Scoreboard de 2021. Per poder posicionar-se dins del “Strong Innovator” cal millorar la inversió en R+D, en la col·laboració en innovació de les PIMES, en el nombre d’empreses innovadores i en la sol·licitud de patents.
- L’economia global
Tant la pandèmia com la guerra a Ucraïna han portat a un augment de preus històrics a nivell global. Una de les conseqüències d’aquesta espiral inflacionista és la pèrdua del poder adquisitiu dels ciutadans, especialment a la Unió Europea, ja que la informació prové majoritàriament de l’augment dels preus energètics. S’espera que per al 2023 els preus es moderin amb el refredament de la demanda mundial i l’enduriment de les polítiques monetàries, però la inflació es mantindrà a nivells elevats a gairebé tot arreu davant la persistència de les pressions en els mercats energètics i de l’alimentació. Existeix un rics d’estagflació econòmica, és a dir, una combinació entre inflació i recessió econòmica a nivell global. Això pot provocar, entre d’altres, un augment de l’atur, les desigualtats i la inestabilitat social.
A Catalunya, l’entrada en vigor de l’excepció ibèrica” ha permès fixar un topall al preu del gas, cosa que ha permès moderar el preu de l’energia. Es preveu que els preus a Catalunya es mantindran elevats el 2023 davant la persistència de les pressions en els mercats energètics i de l’alimentació. En aquets context, la majoria dels establiments catalans preveu que els preus i els costos laborals continuaran augmentat els propers mesos. El 58,2% de les empreses preveuen apujar els preus finals de venda, i la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors fa preveure una demanda de revisió a l’alça dels salaris al 2023.
Consulta l’informe sencer: https://www.accio.gencat.cat/ca/serveis/banc-coneixement/cercador/BancConeixement/eic-analisi-riscos-tendencies-mundials-2023
