El rol de les persones empresàries comporta la necessitat d’enfrontar-se constantment a una barreja única de reptes i oportunitats que van més enllà de l’àmbit estrictament professional i que inevitablement afecten l’àmbit psicològic i personal.

Està clar que, si el resultat és positiu i exitós, es repercuteix fàcilment en forma de gratificació i satisfacció, mentre que en cas de fracàs, l’autoestima i la confiança poden veure’s afectades de manera important.

La gestió psicològica davant el que vivim com a fracàs és una qüestió que ens enfrontem al llarg de tota la vida, des que vinguérem al món. Saber gestionar-ho és fonamental per a la nostra salut mental i el nostre creixement personal. Per aquest motiu, dedicarem aquest article a quines són les claus per transformar-lo en una oportunitat de creixement.

Acceptació del fracàs

La primera reacció davant d’una mala experiència sol ser la seva negació, creure que no sigui veritat. El problema rau en què fins que no estiguem disposats a acceptar que està succeint fins i tot el pitjor dels escenaris possibles, no sortirem endavant. Connectar amb aquesta realitat és clau: hem d’aprendre a veure el fracàs no com un fracàs personal, sinó com una ocasió d’aprenentatge i que fins i tot els empresaris més exitosos tenen assumit que són un aspecte inevitable del negoci i que cada error pot ajudar a millorar les pròpies habilitats i, per tant, la capacitat de gestionar amb èxit les adversitats en el futur.

Aprenentatge

Estem en un món en què tot va molt de pressa i on és difícil trobar el temps i l’espai mental per reflexionar sobre les circumstàncies que han portat a un resultat determinat, especialment si és negatiu. És important prendre’s aquest espai d’anàlisi per identificar els aspectes vulnerables del nostre perfil com a empresaries i com a persones. A partir d’aquí, serà possible prendre accions concretes per desenvolupar habilitats i estratègies funcionals dins d’un context en continu canvi i a reaccionar de forma adaptativa davant un fracàs.

Resiliència

La resiliència psicològica és la capacitat de reaccionar i recuperar-se davant situacions desfavorables. En altres paraules, de mantenir la pròpia integritat i donar un sentit constructiu a les adversitats. Buscar la força interior per tornar a aixecar-se, adaptar-se a noves circumstàncies, revisar o fins i tot abandonar un projecte requereixen una energia i una força que només són possibles fent una feina profunda amb les pròpies emocions, especialment les més complicades. A més, és important aprendre a relativitzar i posar en perspectiva el que ha succeït, a establir prioritats i activar i potenciar els recursos a disposició. Aprendre, i això a vegades és el més complicat, a demanar ajuda quan la necessitem.

Xarxa de suport

Tant pot resultar fàcil tenir la voluntat de compartir els propis èxits com difícil compartir el propi malestar en un moment difícil o davant d’un fracàs. Està clar que fer-ho sol resulta més complicat. Sempre, en tot moment, fins i tot en les situacions favorables, és d’una importància vital dedicar-se a cultivar i enriquir tant la pròpia xarxa personal (família, amistats, etc.) com la xarxa professional (mentors, experts, col·laboradors, etc.). Aquesta xarxa constitueix la conditio sine qua non per a l’aprenentatge, fins i tot dels errors dels altres, i per a reforçar les relacions de confiança, ajuda i suport necessàries per superar els moments de dificultat.

Per concloure, el fracàs i la seva gestió psicològica requereixen acollir la idea que pot ser una oportunitat per renéixer, créixer, reinventar-se i fins i tot millorar-se. En un entorn tan canviant, és normal que pugui succeir, però acollir aquesta idea constitueix la millor manera d’anticipar-lo, prevenir-lo i afrontar-lo de la manera més adequada possible.

Autora: Margherita Massaiu